COLOSSEU ROMA

Colosseu de Roma

El Colosseu o Coliseu és un amfiteatre de Roma que es va construir al segle I. Està situat just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà. Conegut originalment com Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró, un monument dedicat a l'emperador Neró que posteriorment va patir transformacions i va arribar a desaparèixer.
Posseïa un aforament per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades.Els que estaven més a prop de la sorra eren l'emperador i els senadors i, de manera progressiva, s'anaven situant els estrats socials de classes més baixes. Es va completar l'any 80 quan governava l'emperador Tit, i va ser modificat durant el regnat de Domicià.
El Colosseu es va seguir fent servir durant gairebé 500 anys, i se celebraren els últims jocs durant el segle VI, bastant més tard de la tradicional data de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fixada l'any 476. A més de les lluites entre gladiadors, també s'hi van realitzar molts altres espectacles: naumàquia, cacera d'animals, execucions públiques, recreacions de famoses batalles i obres de teatre basades en la mitologia clàssica. L'edifici va deixar de ser usat per a aquests propòsits durant l'alta edat mitjana. Més tard, va ser reutilitzat com a refugi, fàbrica, seu d'un orde religiós, fortalesa i pedrera. De les seves ruïnes es va extreure abundant material per a la construcció d'altres edificis, fins que va ser convertit en un santuari cristià, en honor als presoners martiritzats durant els primers anys del cristianisme. Aquesta mesura va contribuir a aturar l'espoli i ha fet possible la seva conservació.
Encara que l'estructura està seriosament danyada a causa dels terratrèmols i per l'acció dels picapedrers que van usar la construcció com a pedrera, el Colosseu sempre ha estat vist com una icona de la Roma Imperial i és un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura romana. És una de les atraccions turístiques més populars de la moderna Roma i encara està molt lligat a l'Església Catòlica Romana, per la qual cosa cada Divendres Sant el papa encapçala el viacrucis fins l'amfiteatre.
El Colosseu, juntament amb tot el centre històric de Roma va ser admès a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980. El 7 de juliol de 2007, va ser reconeguda com una de les set noves meravelles del món modern.

LONDON EYE

London Eye (visió nocturna)

London Eye (‘ull de Londres’), també conegut com Millennium Wheel, és un dels majors miradors del món des de la seva construcció l'any 1999. En realitat el London Eye ha estat la major sínia del món fins l'obertura de l'Estel de Nanchang el maig del 2006.
El London Eye té una altura de 135 m sobre l'extrem occidental dels Jubilee Gardens, al South Bank del Tàmesis, districte londinenc de Lambeth, entre els ponts de Westminster i Hungerford. El mirador esta situat al County Hall i davant de les oficines del Ministeri de Defensa.

Història 
Va ser dissenyada pels arquitectes David Marks, Julia Barfield, Malcolm Cook, Mark Sparrowhawk, Steven Chilton i Nic Bailey la sínia disposa de 32 càpsules per a passatgers tancades i climatitzades. Gira a 0,26 m/s (uns 0,9 km/h), de manera que el temps d'una volta completa és d'uns 30 minuts. L'atracció no sol aturar-se per a que els passatgers pugin: la velocitat de gir és prou lenta com per permetre que aquests puguin pujar i baixar fàcilment de les càpsules quan aquestes arriben al nivell de terra.
El London Eye fou inaugurat pel primer ministre del Regne Unit Tony Blair el 31 de desembre de 1999 tot i que no va obrir-se al públic fins el març del 2000 degut a problemes tècnics. Des de la seva obertura el London Eye ha estat gestionat per The Tussauds Group amb el patrocini de British Airways i s'ha convertit en un important punt turístic londinenc.
A data de juliol del 2002 havien pujat al London Eye fins a 8,5 milions de persones. Aquest fet va dissuadir la intenció inicial de les autoritats britàniques que era que l'espai només restés obert durant 5 anys. Finalment i gràcies a l'èxit turístic aconseguit, el Consell del districte de Lamberth va decidir no desmuntar aquesta atracció i convertir-la en permanent.
El 28 d'agost del 2003 l'il·lusionista David Blaine va romandre dret al sostre d'una de les càpsules durant els 30 minuts que dura una volta completa preparant el seu show Above the Below.
Des de l'1 de gener de 2005 el London Eye ha estat el punt central de les celebracions d'Any Nou a Londres amb un espectacle de focs artificials de 10 minuts que inclou petards disparats des de la pròpia atracció.
El London Eye va aparèixer al Llibre Guinness dels Rècords com la sínia d'observació més alta del món fins al maig del 2006, quan es va inaugurar l'Estel de Nanchan a la Xina, amb 25 metres més.Al febrer del 2008 s'inaugurarà una altra sínia més gran: The Singapore Flyer de 165 metres, a Singapur.Al 2009 també es té previst inaugurar-ne una a Pequín amb 208 metres d'alçada.Comparativament, la sínia original de l'Exposició Universal de Chicago de 1893 tenia 75 m d'altura.

Londres des del London Eye

TORRE DE PISA

Torre de Pisa (Itàlia)

La Torre inclinada de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa. Es va construir perquè quedés vertical, però es va començar a inclinar alhora que començaven les obres l'agost del 1173. L'altura de la torre és de 55 metres des de la base, es creu que el seu pes és de 14.700 tones, la inclinació és d'un 10% i té 294 graons.
El govern d'Itàlia va demanar ajuda el 27 de febrer de 1964 per prevenir la seva caiguda,i el 7 de gener de 1990 es va tancar al públic com a mesura de seguretat. Actualment s'ha fet un treball de reconstrucció per reduir l'angle d'inclinació. Es va tornar a permetre l'entrada al públic el 16 de juny de 2001, després de deu anys de feina.
La construcció de la Torre de Pisa es va fer en tres etapes durant 200 anys. La construcció de la primera planta de marbre blanc va començar el 9 d'agost de 1173, en un període d'èxit militar i prosperitat. La primera planta està envoltada de pilars amb capitells clàssics i arcs cecs.
No sé sap del cert qui va ser-ne l'arquitecte: durant molts anys el seu disseny es va atribuir a Guglielmo i Bonanno Pisano, un artista conegut que vivia a Pisa el segle XII, famós per les seves peces de bronze fos, particularment al Pisa Duomo. Bonanno Pisano va deixar pisa el 1185 i va marxar a Monreale, Sicília, tornant sol després de la seva mort. El seu sarcòfag va ser descobert al peu de la torre el 1820.
Després que la tercera planta fos construïda el 1178, la torre es va inclinar, degut a uns fonaments dèbils (tres metres), i un terra inestable. El disseny de la torre era imperfecte des del començament. La construcció es va aturar durant un segle.

Informació tècnica

• Latitud: 43,723056 (43° 43' 23" N)
• Longitud: 10,396389 (10° 23' 47" E)
• Elevació de la Piazza dei Miracoli: 2 metres (6 peus)
• Alçada: 55,863 metres (185 peus). 8 plantes
• Diàmetre extern de la base: 15,484 metres
• Diàmetre intern de la base: 7,368 metres
• Pes: 14.700 tones mètriques
• Gruix de les parets de la base: 2,6 metres (8 peus)
• Direcció de la inclinació: 1173-1250 Nord, 1272-1997 Sur
• Número de campanes: 7, d'acord amb l'escala musical
• Campana més gran: L'Assumpta (La Asunta). Tres tones i mitja, realitzada el 1655.
• Campana més antiga: Pasquarreccia.
• Graons: 294

 

LA TORRE EIFFEL

Torre Eiffel (Paris,França)

La Torre Eiffel va ser erigida amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a París (França) l'any 1889.
Quan va ser construïda era el monument més alt del món, amb 300 metres d'altura (si se suma l'antena de ràdio que es troba a la part superior, la seva alçada és de 324 metres). Quan la van construir, la torre pesava al voltant de 7.300 tones, si bé avui dia es calcula el seu pes en més de 10.000 t (a causa del museu, restaurants, magatzems i botigues que alberga). Estava previst que la torre arribés als 350 metres, però els veïns es van alarmar per l'amenaça que un edifici tan alt pogués caure, i es van manifestar provocant un canvi de plans.
Els 24 últims metres corresponen a una antena de ràdio que va ser afegida molt de temps després. Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o allunyar-se del sòl uns vuit centímetres, a causa de la dilatació tèrmica del metall. D'acord al lloc web oficial del monument, per a arribar al cim cal pujar 1.665 graons.
El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, a efectes de protegir-la de la corrosió.

Benvinguts!

Benvinguts al meu blog on podreu trobar informació sobre on podeu viatjar passan-ho bé.