BIG BEN (Londres)

Big Ben és el nom amb què es coneix a la Gran campana de Westminster, la campana més gran de les que es troben a la Torre del Rellotge que formen part del Gran Rellotge de Westminster del Palau de Westminster i a causa de la jubilació de la Reina Isabel II, la torre es dirà Elizabeth Tower, situat a la ciutat de Londres. Encara que aquest nom li correspon a la gran campana, popularment també s'aplica al conjunt de la Torre del Rellotge. La torre es troba a la cantonada nord-oest de l'edifici que acull la seu de les dues cambres del Parlament Britànic. El Big Ben va ser construït l'any 1858. Es creu que rep el nom en honor al primer encarregat de la construcció, Benjamin Hall, o potser per homenatjar el boxejador Ben Caunt, molt popular el 1858, any en què la campana va fondre's.

Big Ben (Londres)

La Torre Elisabet (Elizabet Tower) o la Torre del Rellotge de Westminster , popularment coneguda com "Big Ben", va ser aixecada com a part del nou edifici dissenyat per Charles Barry, després que el vell palau de Westminster fos destruït pel foc la nit del 16 d'octubre de 1834. La torre està dissenyada a l'estil gòtic victorià, i té 96 m d'altura. L'estil gòtic va ser triat finalment per la necessitat de l'imperi britànic de diferenciar de la resta de nacions en aquells dies, que ells consideraven menys forts, on els seus parlaments es regien principalment per l'estil clàssic.
El cos de la torre (61 m d'altura) consisteix en un enrajolat amb revestiment de pedra, els 35 metres restants els formen la agulla de ferro fos amb què es corona la torre. La torre està assentada sobre una base de 15 metres de costat. Els quatre rellotges estan situats a 55 metres d'alçada.
A causa de les condicions del sól on s'assenta la construcció, la torre s'inclina lleugerament al nord-oest, uns 220 mm l'any.
El rellotge de la torre va ser el més gran del món en el seu temps, capaç de donar cada hora amb la precisió d'un segon. El mecanisme del rellotge va ser completat l'any 1854
, però la torre no va ser completament construïda fins a quatre anys més tard.
Els quatre laterals del rellotge i les seves esferes van ser dissenyats per Augustus Pugin. Cada lateral té una estructura esfèrica de ferro de 23 peus de diàmetre que conté 312 peces de vidre opac. Algunes d'aquestes peces poden ser tretes per revisar les agulles del rellotge. A la base de cada cara del rellotge hi ha una inscripció en llatí: 'DOMINE SÁLVAME FAC REGINAM NOSTRAMO VICTORIAM PRIMAM' ('Déu guardi a la nostra reina Victòria I'). La maneta que marca les hores mesura 2,7 metres de llarg, mentre que la que marca els minuts mesura 4,3 metres.

Una de les cares del rellotge

El nom "Big Ben" va ser posat a la campana original de 16 tones de la torre, fosa el 1856. Atès que la torre no estava encara finalitzada, la campana va ser instal·lada al "New Palace Yard", però la campana es va trencar, i finalment es va refer en una campana de 13,8 tones, la qual s'usa avui. La nova campana va ser muntada a la torre el 1858 al costat de quatre campanes més, que s'encarreguen de donar els quarts.
El 7 de setembre de 1859 el rellotge va entrar en funcionament.

COLOSSEU ROMA

Colosseu de Roma

El Colosseu o Coliseu és un amfiteatre de Roma que es va construir al segle I. Està situat just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà. Conegut originalment com Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró, un monument dedicat a l'emperador Neró que posteriorment va patir transformacions i va arribar a desaparèixer.
Posseïa un aforament per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades.Els que estaven més a prop de la sorra eren l'emperador i els senadors i, de manera progressiva, s'anaven situant els estrats socials de classes més baixes. Es va completar l'any 80 quan governava l'emperador Tit, i va ser modificat durant el regnat de Domicià.
El Colosseu es va seguir fent servir durant gairebé 500 anys, i se celebraren els últims jocs durant el segle VI, bastant més tard de la tradicional data de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fixada l'any 476. A més de les lluites entre gladiadors, també s'hi van realitzar molts altres espectacles: naumàquia, cacera d'animals, execucions públiques, recreacions de famoses batalles i obres de teatre basades en la mitologia clàssica. L'edifici va deixar de ser usat per a aquests propòsits durant l'alta edat mitjana. Més tard, va ser reutilitzat com a refugi, fàbrica, seu d'un orde religiós, fortalesa i pedrera. De les seves ruïnes es va extreure abundant material per a la construcció d'altres edificis, fins que va ser convertit en un santuari cristià, en honor als presoners martiritzats durant els primers anys del cristianisme. Aquesta mesura va contribuir a aturar l'espoli i ha fet possible la seva conservació.
Encara que l'estructura està seriosament danyada a causa dels terratrèmols i per l'acció dels picapedrers que van usar la construcció com a pedrera, el Colosseu sempre ha estat vist com una icona de la Roma Imperial i és un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura romana. És una de les atraccions turístiques més populars de la moderna Roma i encara està molt lligat a l'Església Catòlica Romana, per la qual cosa cada Divendres Sant el papa encapçala el viacrucis fins l'amfiteatre.
El Colosseu, juntament amb tot el centre històric de Roma va ser admès a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980. El 7 de juliol de 2007, va ser reconeguda com una de les set noves meravelles del món modern.

LONDON EYE

London Eye (visió nocturna)

London Eye (‘ull de Londres’), també conegut com Millennium Wheel, és un dels majors miradors del món des de la seva construcció l'any 1999. En realitat el London Eye ha estat la major sínia del món fins l'obertura de l'Estel de Nanchang el maig del 2006.
El London Eye té una altura de 135 m sobre l'extrem occidental dels Jubilee Gardens, al South Bank del Tàmesis, districte londinenc de Lambeth, entre els ponts de Westminster i Hungerford. El mirador esta situat al County Hall i davant de les oficines del Ministeri de Defensa.

Història 
Va ser dissenyada pels arquitectes David Marks, Julia Barfield, Malcolm Cook, Mark Sparrowhawk, Steven Chilton i Nic Bailey la sínia disposa de 32 càpsules per a passatgers tancades i climatitzades. Gira a 0,26 m/s (uns 0,9 km/h), de manera que el temps d'una volta completa és d'uns 30 minuts. L'atracció no sol aturar-se per a que els passatgers pugin: la velocitat de gir és prou lenta com per permetre que aquests puguin pujar i baixar fàcilment de les càpsules quan aquestes arriben al nivell de terra.
El London Eye fou inaugurat pel primer ministre del Regne Unit Tony Blair el 31 de desembre de 1999 tot i que no va obrir-se al públic fins el març del 2000 degut a problemes tècnics. Des de la seva obertura el London Eye ha estat gestionat per The Tussauds Group amb el patrocini de British Airways i s'ha convertit en un important punt turístic londinenc.
A data de juliol del 2002 havien pujat al London Eye fins a 8,5 milions de persones. Aquest fet va dissuadir la intenció inicial de les autoritats britàniques que era que l'espai només restés obert durant 5 anys. Finalment i gràcies a l'èxit turístic aconseguit, el Consell del districte de Lamberth va decidir no desmuntar aquesta atracció i convertir-la en permanent.
El 28 d'agost del 2003 l'il·lusionista David Blaine va romandre dret al sostre d'una de les càpsules durant els 30 minuts que dura una volta completa preparant el seu show Above the Below.
Des de l'1 de gener de 2005 el London Eye ha estat el punt central de les celebracions d'Any Nou a Londres amb un espectacle de focs artificials de 10 minuts que inclou petards disparats des de la pròpia atracció.
El London Eye va aparèixer al Llibre Guinness dels Rècords com la sínia d'observació més alta del món fins al maig del 2006, quan es va inaugurar l'Estel de Nanchan a la Xina, amb 25 metres més.Al febrer del 2008 s'inaugurarà una altra sínia més gran: The Singapore Flyer de 165 metres, a Singapur.Al 2009 també es té previst inaugurar-ne una a Pequín amb 208 metres d'alçada.Comparativament, la sínia original de l'Exposició Universal de Chicago de 1893 tenia 75 m d'altura.

Londres des del London Eye

TORRE DE PISA

Torre de Pisa (Itàlia)

La Torre inclinada de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa. Es va construir perquè quedés vertical, però es va començar a inclinar alhora que començaven les obres l'agost del 1173. L'altura de la torre és de 55 metres des de la base, es creu que el seu pes és de 14.700 tones, la inclinació és d'un 10% i té 294 graons.
El govern d'Itàlia va demanar ajuda el 27 de febrer de 1964 per prevenir la seva caiguda,i el 7 de gener de 1990 es va tancar al públic com a mesura de seguretat. Actualment s'ha fet un treball de reconstrucció per reduir l'angle d'inclinació. Es va tornar a permetre l'entrada al públic el 16 de juny de 2001, després de deu anys de feina.
La construcció de la Torre de Pisa es va fer en tres etapes durant 200 anys. La construcció de la primera planta de marbre blanc va començar el 9 d'agost de 1173, en un període d'èxit militar i prosperitat. La primera planta està envoltada de pilars amb capitells clàssics i arcs cecs.
No sé sap del cert qui va ser-ne l'arquitecte: durant molts anys el seu disseny es va atribuir a Guglielmo i Bonanno Pisano, un artista conegut que vivia a Pisa el segle XII, famós per les seves peces de bronze fos, particularment al Pisa Duomo. Bonanno Pisano va deixar pisa el 1185 i va marxar a Monreale, Sicília, tornant sol després de la seva mort. El seu sarcòfag va ser descobert al peu de la torre el 1820.
Després que la tercera planta fos construïda el 1178, la torre es va inclinar, degut a uns fonaments dèbils (tres metres), i un terra inestable. El disseny de la torre era imperfecte des del començament. La construcció es va aturar durant un segle.

Informació tècnica

• Latitud: 43,723056 (43° 43' 23" N)
• Longitud: 10,396389 (10° 23' 47" E)
• Elevació de la Piazza dei Miracoli: 2 metres (6 peus)
• Alçada: 55,863 metres (185 peus). 8 plantes
• Diàmetre extern de la base: 15,484 metres
• Diàmetre intern de la base: 7,368 metres
• Pes: 14.700 tones mètriques
• Gruix de les parets de la base: 2,6 metres (8 peus)
• Direcció de la inclinació: 1173-1250 Nord, 1272-1997 Sur
• Número de campanes: 7, d'acord amb l'escala musical
• Campana més gran: L'Assumpta (La Asunta). Tres tones i mitja, realitzada el 1655.
• Campana més antiga: Pasquarreccia.
• Graons: 294

 

LA TORRE EIFFEL

Torre Eiffel (Paris,França)

La Torre Eiffel va ser erigida amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a París (França) l'any 1889.
Quan va ser construïda era el monument més alt del món, amb 300 metres d'altura (si se suma l'antena de ràdio que es troba a la part superior, la seva alçada és de 324 metres). Quan la van construir, la torre pesava al voltant de 7.300 tones, si bé avui dia es calcula el seu pes en més de 10.000 t (a causa del museu, restaurants, magatzems i botigues que alberga). Estava previst que la torre arribés als 350 metres, però els veïns es van alarmar per l'amenaça que un edifici tan alt pogués caure, i es van manifestar provocant un canvi de plans.
Els 24 últims metres corresponen a una antena de ràdio que va ser afegida molt de temps després. Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o allunyar-se del sòl uns vuit centímetres, a causa de la dilatació tèrmica del metall. D'acord al lloc web oficial del monument, per a arribar al cim cal pujar 1.665 graons.
El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, a efectes de protegir-la de la corrosió.

Benvinguts!

Benvinguts al meu blog on podreu trobar informació sobre on podeu viatjar passan-ho bé.